Un divendres com avui, 525 anys, es va publicar a València el llibre que va canviar definitivament la Història dels Escacs. Ens referim al Llibre dels jochs partits dels scachs en nom de 100, que va ser impresa per l'empresa formada per Lope de la Roca, impressor d'origen alemany, i el llibreter de Barcelona, Pere Trincher.
A banda de la creació del patró xilogràfic escaquelístic (l'obra tenia almenys 100 diagrames —perquè es tractava d'una col·lecció de 100 problemes, partits—, del qual es beneficiarien tractats posteriors), la seva veritable raó de ser era donar al món la nova forma de jugar, una veritable revolució normativa, gestada a la mateixa ciutat de València, dues dècades abans, com testimonia el poema Scachs d´amor, obra de 3 reconeguts poetes valencians: Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francí de Castellví. Aquest poema, veritable prodigi compositiu, ja que se superposen harmoniosament, com ja assenyalés Ricardo Calvo, els plànols literaris, al·legòrics i l'estrictament escacat, conté la primera partida disputada íntegrament amb regles actuals, una cosa realment extraordinària.
El 15 de maig de 1495 a la mateixa ciutat de València es fa el pas decisiu, després d'una pràctica de 20 anys, en internacionalitzar les regles, amb el recurs a un aliat d'excepció com era la impremta.
El títol complet del llibre ens revela el nom i la naturalitat de tan innovador escaquista: «ordenat i compost pel meu Francesch vicent nat a la Ciutat de Segorb i criat i vehí de la insigne i valerosa ciutat de València».
José A. Garzóm