José Ferrandis Pérez (1925-2023), campió de València d'escacs el 1960 i Mestre per correspondència. Figura destacada durant dècades al Club Gambito, era un empresari d'èxit al sector del moble.
JC MORENILLA-RAFA MARÍ. Dimarts passat 22 d'agost va morir José Ferrandis Pérez (1925-2023), ja prop de complir els 98 anys. Era un gran escaquista i una persona acollidora i alhora ferma en els seus criteris. Un home fort, sòlid i fiable. No li agradaven les mentides ni els embolics. Casat des del 1955 amb Paquita Baixauli Muñoz, van formar amb els seus tres fills (Andrés, Francisca i José Joaquín), una de les famílies més conegudes i estimades de Sedaví. A la seva faceta professional li va acompanyar l'èxit amb la seva empresa 'Moble Auxiliar José Ferrandis', amb seu a Albal.
Campió de València d'escacs el 1960, va formar part de l'equip Gambito des del 1969. Aquest club valencià, fundat el 1944 i des de fa cinc anys fusionat al club Gambito Benimaclet, va ser escaquistament els anys 1960-1990 un dels més potents d'Espanya aconseguint la quarta posició nacional en tres ocasions, amb la decisiva aportació de Ferrandis i les d'altres jugadors com Jaan Eslon, Rafa Marí i Ramón Navarro. El 1973, Ferrandis va guanyar una de les semifinals del campionat d'Espanya individual d'escacs, però no va poder disputar aquesta final del campionat d'Espanya per les obligacions professionals. Doncs, encara que va ser un jugador d'escacs de molt talent, els seus èxits esportius sempre van estar supeditats a les seves responsabilitats com a empresari.
El 28 de setembre del 2022 -dia en què va fer 96 anys-, el Gambito i la Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana van tributar a Ferrandis un càlid homenatge, celebrat al Casino de Sedaví, amb el lliurament d'una placa commemorativa per la seva trajectòria.
Ferrandis, encara que jugador d'estil posicional, mai no deixava de guanyar una partida on tingués el més mínim avantatge. Va ser un especialista als finals de torre. Als escacs postals, modalitat desapareguda amb l'aparició d'Internet i els mòduls informàtics, va arribar a ser un dels Mestres de caràcter internacional més respectats. Acudia al Gambito a estudiar les seves partides per correspondència i si algun tafaner li proposava una mala jugada, li deixava anar amb afecte i humor: “Vostè és un besuc.”
Home perseverant i perfeccionista, es va conduir a la vida com als escacs, de forma responsable i previsora. Retirat ja de tot, s'enorgullia, més que dels seus èxits esportius que valorava moltíssim, d'haver col·laborat decisivament en el benestar humà i material de casa seva i de la família.
