Compartim hui una notícia de Rafa Marí a "las Provincias» dedicada a la figura de Josep Ferrandis.
«Ferrandis, un escaquista de 95 anys
La supervivència a la vida ia la creativitat s'aconsegueix amb una afortunada barreja de gens, talent, tenacitat i sort.
Un cop al mes em reuneixo amb dos amics escaquistes (Ramón Navarro i Fernando Mancebo) per dinar al Centre Instructiu Musical (CIM) de Mislata. Sovint recordem l'època d'or del nostre club, el Gambito, fundat el 1941 per Vicente Adell pare, un jubilat de Renfe que amb prou feines sabia moure les peces, sense que per això minvés la passió que sentia pel mil·lenari joc. El Gambito històric no ha desaparegut, però ja no té ganes de competir. Ens il·lusionen altres coses.
En una de les nostres darreres reunions, Ramon va preguntar: “Fa 40 anys que no veiem José Ferrandis. Sabeu alguna cosa d'ell?”. Resposta: “No sabem res”. Dubtàvem, aquesta és la veritat, que seguís en aquest tens món. José Ferrandis (Sedaví, 1925) tenia a Albal una fàbrica de moble auxiliar. L'empresa continua activa i puixant. Referències a ella apareixen a internet (venda on line). Després del cafè, en Ramon va investigar. Va fer trucades i va aconseguir posar-se en contacte amb Ximo, fill de Ferrandis.
Ximo ens va dir: “El meu pare està bé; cada dia, acompanyat, surt a passejar per Sedaví.” Gran notícia! Ferrandis, una de les estrelles del Gambito durant dècades, segueix dreta. Ferrandis, excampió de València d'escacs i jugador fonamental en els èxits que va tenir el nostre club als campionats d'Espanya per equips (anys 60, 70 i 80, a Sevilla, Santander, Andorra…) va acceptar la nostra invitació per reunir-nos de nou i esmorzar a Mislata. Va ser una epifania per a nosaltres (epifania: 'aparició, fenomen a partir del qual es revela un assumpte important').
Dilluns passat es va produir l'emocionant retrobament.
Ferrandis, una roca, un jugador sòlid i tàctic que poques vegades perdia una partida, un estrateg amb estil propi, l'erudit de la Defensa Tarrasch, el magnífic i lluitador Ferrandis… estava una altra vegada amb el Gambito! La supervivència a la vida ia la creativitat només és possible aconseguir-la si es produeix una afortunada barreja de gens, talent, tenacitat i sort. Ferrandis, als 95 anys, ja no participa en els campionats. Però un potent jugador, com ho era ell, mai no deixa de pensar com un escaquista. Diagonals, columnes, peó aïllat, peces clavades, el rei en perill…
Amb la companyia del seu fill, Ferrandis va arribar puntual a les onze del matí. Molt més prim que a la seva mitjana edat. Amb bastó i bona memòria per recordar temps passats, amb gana, somrient, honrat davant les mostres d'afecte que rebia de diversos clàssics del Gambito (Ramón Navarro, Miquel Uris, Morenilla, Mancebo, Salvador Blasco, Luis Zaragozá i jo). Recordem escaquistes ja desapareguts (Eslon, Coret, Redón, Mancebo pare, Ángel Cristóbal, Ricardo Calvo, Zapater, Ligorio Ferrer, el mestre Pérez, Carlos García, Federico Tatay…). I evoquem jugadors a qui vam perdre la pista fa anys. Què n'haurà estat?
De la reunió a Mislata va sortir un compromís que es farà realitat: tributar un homenatge a Ferrandis a Sedaví. Jugadors d'altres equips -entre ells Vicente Campos, excampió de València i president del club d'escacs de l'Ateneu Marítim- ja s'han sumat als preparatius d'aquest homenatge. Data prevista, el proper setembre, si és possible el dia que Ferrandis compleixi 96 anys. Gairebé tot un segle ens contemplarà.»