La Campiona Mundial d'Escacs, Hou Yifan, oferirà una gran partida simultània el divendres 5 d'agost, a les 16:30h, a la sala dels escacs “València Origen dels Escacs 1475” ubicada al Complex Esportiu Cultural de la Petxina de València.
L´assistència al´esdeveniment és gratuïta i amb les limitacions pròpies de la capacitat de la sala.
El dijous 4 d'agost es presentarà la programació completa del FESTIVAL INTERNACIONAL D'ESCACS “VALÈNCIA BRESSOL” en una roda de premsa oferta per Basilio López Mateo en representació de l'organització, Luis Barona Boj per part de la FECV, el director gerent de la Fundació Esportiva Municipal, José Vicente Berlanga i la campiona mundial d'escacs, Hou Yifan.
- Data roda de premsa: Dijous, 4 d'agost
- Lloc: Complex Esportiu La Petxina
- Hora: 10.15 hores
Yifán Hou:
Va ser la gran mestra més jove (14 anys) i la campiona del món més jove (16). I el 2012, als 17, va aconseguir a Gibraltar el millor resultat d'una dona a la història. El març passat va tornar a guanyar el Mundial femení amb claredat. Encara haurà d'acumular gestes per igualar la trajectòria de Judit Polgar, única dona que ha estat entre els deu millors del rànquing, però només Yifán Hou ho pot aconseguir. A més, igual que l'hongaresa, és molt amable.
La seva simpatia crida molt l?atenció perquè fa coses molt inusuals entre els escaquistes. Per exemple, somriu els fotògrafs abans de les partides: “Ho faig de manera natural, però també per convenciment professional. És molt important que els jugadors donem una bona imatge dels escacs. I aquest moment, just quan la partida és a punt de començar, és un dels pocs que tenen els fotògrafs de retratar-nos sense que estiguem absolutament concentrats. Per tant, crec que cal fer un esforç perquè aquestes imatges siguin agradables per al gran públic”.
Les seves idees són molt clares, fins i tot contundents, encara que les expressi amb somriure de seda i suavitat de te de gessamí: “No em plantejo cap objectiu concret, ni als escacs ni a la vida. Perquè si ho fes i ho complís, quin estímul tindria després?”. És clar que la seva precocitat és compatible amb la modèstia: “Quan era nena m'ofuscaven les celebritats. Ara ja no. El que realment valoro és aprendre molt de qualsevol persona que troba la felicitat en petits detalls”. Tot i aquesta maduresa, li encanta la companyia de la seva mare quan viatja: “Ella s'encarrega de tots els detalls de la vida quotidiana i de cuidar-me. I jo li puc explicar tot, no com si fos la meva mare, sinó més aviat com una germana o una amiga íntima, i així tot va millor».
La seva mare, Wang Qián, infermera, es va casar amb un magistrat i va formar una família que a la Xina actual es podria considerar de classe mitjana. La seva única filla, Yifán Hou, va néixer a la província de Thai Zhou, a dotze hores de tren de Pequín. Als cinc anys va aprendre a jugar a les dames, però li cridaven molt l'atenció les peces dels escacs (sobretot, el cavall i la torre), que va conèixer als set. I el seu joc va causar aquesta sensació des del principi que, quan en tenia nou, el director tècnic de la Federació Xina, el gran mestre Yé Yiangchuan, va anar des de Pequín només per jugar-hi. I va quedar tan impressionat que immediatament va convidar tota la família a traslladar-se a Pequín perquè Yifán pogués beneficiar-se d'un entrenament especial, que es va traduir immediatament en grans èxits. El primer, campiona del món sub 10. El més rotund, als 14 anys, gran mestra més jove de la història.
Aleshores ja estava molt clar que Hou era un dels prodigis més grans que ha donat l'esport mental. Sorprèn molt que la seva trajectòria sigui compatible amb una vida que no es limita al tauler blanc-i-negre. “Sóc conscient que els escacs m'han donat una vida de privilegis, i que la meva obligació és entrenar-me a consciència quan sóc a casa, però sempre trobo temps per nedar, llegir o anar al cinema amb els amics. Des de petita, estudiar les partides de Fischer, el meu gran ídol, va ser sempre compatible amb llegir Oliver Twist, per exemple. Mai no he deixat de ser una noia relativament normal. I ara la meva carrera esportiva és compatible amb la universitària. Estudio el darrer any de Relacions Internacionals”.
Fins i tot quan viatja intenta semblar normal: “Els horaris dels tornejos són molt exigents, però viatjar és una gran escola de vida, especialment per a una jove xinesa com jo, que així descobreix noves cultures, sobretot quan vaig a països europeus”. Segueix sent París el seu lloc preferit? “Sí, ho és, però darrerament m'ha impressionat molt Suïssa, pel paisatge, l'aire net i la relaxació dels seus habitants, molt menys estressats que la gran majoria dels xinesos, que gairebé mai no tenen temps, ni tan sols per prendre's un cafè”.
Reconeix que ha pensat sobre el gran misteri de perquè, en general, les dones juguen als escacs menys i pitjor que els homes: “Hi ha tres raons per explicar per què, en general, els homes són clarament més forts. El nombre de jugadores és molt inferior, cosa que òbviament redueix la probabilitat d'estar als primers llocs. A més, els escacs moderns són cada vegada més exigents pel que fa a la resistència física, cosa que en principi beneficia els homes. I crec que les dones, en general, som més emotives, cosa que pot ser un inconvenient a l'hora d'avaluar posicions amb absoluta fredor i triar la teva jugada amb objectivitat”.
Sempre sembla molt calmada, fins i tot en posicions de molta tensió davant de rivals d'elit mundial. “Això per a mi és normal. Mai no em poso nerviosa, ni tinc sentiments negatius ni estic trist. Simplement, jugo als escacs”.