Ahir dimarts, 28 de setembre de 2021, José Ferrandis Pérez, històric jugador del Club Escacs Gambito de València, va celebrar el seu 96 aniversari en companyia d'una nodrida representació dels jugadors del seu club i de membres de la FECV, així com d'altres amics i familiars.
La celebració va incloure un dinar, paraules dels assistents fent un emotiu recordatori d'anècdotes i mèrits com a esportista de Josep, així com una placa recordatòria de la trobada en senyal d'afecte de tots els assistents i de tota la comunitat que componem la Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana.
Reproduïm a continuació algunes de les cites i records durant la trobada, en concret les anotacions que José Carlos Morenilla portava per a la lectura i que tan amablement comparteix amb tots:
» Ferrandis va iniciar el seu camí en escacs al club Portuaris de València. Aquest club tenia la seu social a l'Avda. del port de València. Quan l'Autoritat Portuària va tancar aquesta seu es va traslladar i va fusionar amb el club d'escacs de l'Ateneu Marítim a poca distància i allà encara romanen com a club d'escacs 75 anys després. Probablement en aquest trasllat Ferrandis va decidir fitxar pel Gambito que tenia la seu a la Casa d'Utiel a GV Germanías.
Queda campió de València el 1960 i juga el campionat d'Espanya individual on es classifica en 10è lloc. No hi ha més referències a les bases de dades de la seva trajectòria individual, a València perquè no hi ha dades històriques federatives ia nivell nacional perquè no va tornar a jugar tornejos individuals. Darrere seu, Rafa Marí jugaria al Campionat d'Espanya 1965 quedant 6è i el 1966 José Coret en 15a posició. El 1968 Marí va repetir i10è. El 1970 Ricardo Calvo 2n i Juan Manuel Bellón 3r encara que ho va fer per Balears… A partir del 1971 s'obre la participació des dels menys de 20 participants, en lluita tots contra tots, i es passa a més de 70 per sistema suís. Altres il·lustres valencians, Juan Zapater, Miguel Ribera, Vte. Campos, Ramón Navarro etc… jugarien aquest campionat (el 1974 Coret va aconseguir el trofeu de tercer classificat), però Ferrandis va ser el primer, el primer valencià del que tenim referències als Campionats d'Espanya individuals absoluts.
Ja al Gambito, apareix a l'ordre de força de l'equip que competeix al Campionat d'Espanya per equips a Sevilla (any 1969). Inicialment els equips participants eren 16 enquadrats en quatre grups de quatre. També va participar el Portuaris de València en aquesta primera ronda. El Gambito amb Rafa Marí, Ferrandis, Prada, Seguí i Palau (Prada un català que va viure uns anys a València) aconsegueix quedar primer del seu grup de quatre eliminant el favorit, Gran Canària, i passa a la final de quatre amb Terrassa, Barcelona i Swepps. Marí empata les tres trobades contra Arturo Pomar, Menvielle i Farré. L'equip queda empatat a punts amb el Barcelona de Pomar, però quart per desempat perquè el matx contra ells es va perdre. (Hi ha ressenyes periodístiques de l'època)
Si obviem les participacions que als Campionats d'Espanya va protagonitzar el CA Alcoi amb Ricardo Calvo, club que sempre va ser un vers solt dels escacs valencià ( durant un temps van pertànyer a la Federació Escacs de Múrcia) és el Gambito i l'Ateneu els qui participen als campionats d´Espanya per equips durant gairebé 20 anys. El 1970 és l'Ateneu, amb un jove Fdo. Mancebo per primera vegada. El 1972, Gambito i Ateneu, 7è i 8è Amb Marí, Ferrandis, Navarro i Zapater. El 1980, a Santander (5è lloc) el Gambito forma amb Jaan Eslon, un MI suec que passaria la resta de la seva vida a València, Marí, Navarro i Vte. Camps de l'Ateneu doncs a partir d'aquí, atès que tots eren jugadors aficionats, hi va haver incorporacions alternatives de jugadors del Gambito a l'Ateneu i viceversa per jugar els campionats d'Espanya. Tot i això, Ferrandis mai ho va fer. Mai va jugar amb un altre equip que el Gambito. No aconseguiria el Gambito el quart lloc, una altra vegada empatat amb el 3r, fins al 1983 amb la participació de nou de Ferrandis: Eslon, Marí, Ferrandis, Navarro, Jmª Macián i un joveníssim Miguel Uris. Perquè comprenguem la magnitud d'aquesta falca, el campió, VULCA, tenia dos GM, Orestes i Bellón, i dos MI, Martín i Medina. Gambito va quedar davant de l'UGA de Barcelona amb Pomar de 3r. Què va ser d'aquesta partida, Pomar-Ferrandis? Al 3er classificat Barcinona se li va guanyar el matx. D'aquest campionat és la partida que reprodueixo entre el tercer tauler de Sant Sebastià, Sesma Rubio, i el nostre Ferrandis amb blanques:
1. d4 d5 2. Nf3 Nf6 3. c4 e6 4. Nc3 Be7 5. Bg5 OO 6. e3 h6 7. Bh4 b6 8. cd5 Nd5 9. Be7 Qe7 10. Nd5 ed5 11. Rc1 Be6 12. OO Nd3 5. Re13 c7 14. Bb1 b4 15. e1 Qb5 16. ed4 Bd4 17. Ne5 Nf5 18. Qc5 Rfe6 19. Re2 g8 20. a3 Qd6 21. Rce3 Kg6 22. Qd1 Nd. 7. de23 Red2 7. Rh24 Kh4 8. Qf25 Be5 5. Rg26 Rab5 8. h27 h3 7. Qg28 Qh4 6. Qf29 Re3 8. Rg30 Rb4 5. f31 Rb5 6. f32 Bc6 8. Bg33
Hi va haver més participacions i almenys una altra vegada Gambito va quedar quart, fins que el 1990 tot canvia i per jugar el campionat d'Espanya ja no cal classificar-se com a campió provincial, jugar eliminatòries i la final. Des d'aquesta data aquest és un torneig open multitudinari sense cap més mèrit que pagar la inscripció. Té les seves categories i la procedència de clubs i jugadors és completament anecdòtica. Quant de mal fa als escacs federatius convertir els campionats en esdeveniments amb objectius recaptatoris!
El Gambito, que va començar anomenant-se Penya escaquista Gambito es va fundar el 12 d'octubre de 1944. Per la seva influència, caràcter, esforç i aportació esportiva ha tingut tres pilars al llarg de la seva història, Rafa Marí, Ferrandis i Federico Tatay. L'últim ja no hi és, però avui és una sort comptar amb els altres dos en aquest esdeveniment i molts dels que amb entusiasme i esforç han format part d'aquesta il·lusió esportiva. Per la nostra edat, el reduït nombre de supervivents, 75 anys després de la seva fundació, el Gambito es va fusionar amb el Benimaclet. Així, avui la llavor d´aquell esforç continua donant fruit. Dissabte passat un nen de 13 anys, Iván, amb la bandera del Gambito, va fer taules a Miguel Rivera de l'Ateneu, l'últim jugador en actiu d'aquelles llegendes de la nostra edat. Res no és igual amb el pas del temps. El Gambito que va conèixer València s'ha empeltat en un arbre nou, però el vell encara es manté dret ja que encara queda Ferrandis, Marí i altres que van formar aquelles mítiques alineacions, encara que ja no estiguin en actiu.
L'última etapa com a jugador d'escacs, Ferrandis, la va lliurar als escacs postals on va aconseguir grans èxits. Va arribar a ser Mestre. Ferrandis anava regularment, cada tarda, a prendre cafè a la seu del Gambito, aleshores al carrer Luis Santángel. Jugava escacs postals que es realitzava enviant les jugades per correu ordinari. Ens posava a la posició d'alguna de les partides posició en un tauler i acceptava els suggeriments de tots. Les estudiava amb molta atenció. No hi havia Internet, ni mòduls ni ordinadors. Tots hi participàvem com si es tractés del problema del dia. Es feia rotllana al seu voltant. No siguis besuc! Et deia si el teu suggeriment era un disbarat. Marí hi participava poc, però sempre encertat, no tant Juan Anguix, que es lliurava del besuc per poc. El millor era Miguel Uris, anticipant l'enorme talent de problemista que atresora, reconegut avui mundialment.
FERRANDIS… és un jugador que sempre ha comptat amb el respecte del món dels escacs, com a empresari ha estat un home d'èxit, bon pare i ciutadà exemplar. Feroç defensor dels seus i del seu. Incloses les partides d'escacs. Excel·lent finalista, aquí el tenim als 90 anys feliç i admirat per tots.
Sé que a casa, a Sedaví, de jove li deien “Pepico”, “papa” els seus fills, Don José a la seva empresa, Sr. Ferrandis al banc i altres llocs, però per a nosaltres, els que el coneixem com a jugador d'Escacs , els que formem part de la família dels escacs valencià, els que el vam tenir al nostre costat al Gambito, aquells que admirem les seves partides i que el tenim per sempre a la nostra memòria és FERRANDIS.
I a Ferrandis, el respectarem i l'estimarem com a algú que forma part dels moments feliços i inoblidables de les nostres vides.
Ha estat un honor, en aquest homenatge, explicar-te el que he trobat de la teva empremta al món dels escacs. És una sola gota a l'oceà de vivències i de moments que formen la meravellosa història escaquista de la teva vida.
José Carlos Morenilla.
Nota:
Hi eren presents, el President de la FECV, senyor Cuevas, el Director Esportiu sr. Barona, el president de CA Basilio, Basilo López, el president del CA Ateneu, Vte. Campos, el president en el moment de la fusió amb el Benimaclet, Sebastián Pérez, els fills, la seva dona i la resta de la família de l'homenatjat, el director del programa de ràdio Negras o Blancas, Rafa Roca, i els jugadors històrics del Gambito Rafa Marí, Ramon Navarro, Miquel Uris, Sgt. Mancebo, José Ángel Ferry (Mike), Luis Zaragozá, Rafa Simón, Carlos Carbonell, Paco Palomares, i José Carlos Morenilla. Molts altres, molts, no ho van poder fer ateses les restriccions Covid i l'aforament del local.
Se li va lliurar una placa commemorativa conjunta per la Federació i el Gambito.
A València a 28 de Setembre de 2021.»
