Ahir dimarts, 28 de setembre de 2021, José Ferrandis Pérez, històric jugador del Club Escacs Gambito de València, celebrà el seu 96è aniversari en companyia d'una nutrida representació dels jugadors del seu club i de membres de la FECV, així com d'altres amics i familiars.
La celebració inclourà un menjar, paraules dels assistents fent un emotiu recordatori d'anècdotes i mèrits com a esportista de Josep, així com una placa recordatòria de la trobada en senyal d'afecte de tots els assistents i de tota la comunitat que componem Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana.
Reproduïm a continuació algunes de les cites i records durant la trobada, en concret les anotacions que José Carlos Morenilla portava per a su lectura i que tan amablement comparteix amb tots:
» Ferrandis va iniciar la seva marxa en ajedrez al club Portuaris de València. club d'escacs de l'Ateneu Marítim a escassa distància i allà encara romanen com a club d'escacs 75 anys després. Ferrandis va decidir fitxar pel Gambito que tenia la seu a la Casa d'Utiel a GV Germanies.
Queda campió de València el 1960 i juga el campionat d'Espanya individual on es classifica en 10è lloc. No hi ha més referències a les bases de dades de la seva trajectòria individual, a València perquè no existeixen dades històriques federatives ia nivell nacional perquè no tornarà a jugar tornejos individuals. Després d'ell, Rafa Marí jugaria al Campionat d'Espanya 1965 quedant 6è i el 1966 José Coret en 15a posició. El 1968 Marí va repetir i 10è. El 1970 Ricardo Calvo 2n i Juan Manuel Bellón 3r encara que ho va fer per Balears… A partir de 1971 s'obre la participació des dels menys de 20 participants, en lluita tots contra tots, i es passa a més de 70 sistemàticament suïssos. Altres il·lustres valencians, Juan Zapater, Miguel Ribera, Vte. Camps, Ramón Navarro etc… jugarien aquest campionat (el 1974 Coret va aconseguir el trofeu de tercer classificat), però Ferrandis va ser el primer, el primer valencià del qual tenim referències als Campionats d'Espanya individuals absoluts.
Ja al Gambito, apareix a l'ordre de força de l'equip que competeix al Campionat d'Espanya per equips a Sevilla (any 1969). Inicialment els equips participants eren 16 enquadrats en quatre grups de quatre. També hi va participar el Portuaris de València en aquesta primera ronda. El Gambit amb Rafa Marí, Ferrandis, Prada, Seguí i Palau (Prada un català que viu uns anys a València) aconsegueix quedar primer del seu grup de quatre eliminant el favorit, Gran Canària, i passa a la final de quatre amb Terrassa , Barcelona i Swepps. Marí empata les tres trobades contra Arturo Pomar, Menvielle i Farré. L'equip queda empatat a punts amb el Barcelona de Pomar, però quart per desempat perquè el partit contra ells es perdrà. (Hi ha ressenyes periodístiques de l'època)
Si obviem les participacions que als Campionats d'Espanya va protagonitzar el CA Alcoi amb Ricardo Calvo, club que sempre va ser un vers solt dels escacs valencians (durant un temps van pertànyer a la Federació Escacs de Múrcia) és el Gambito i l' Ateneu els qui participin als campionats d'Espanya per equips durant quasi 20 anys. El 1970 és l'Ateneu, amb un jove Signat Mosso per primera vegada. El 1972, Gambito i Ateneu, 7è i 8è Amb Marí, Ferrandis, Navarro i Zapater. El 1980, a Santander (5è lloc) el Gambito forma amb Jaan Eslon, un MI suec que passaria la resta de la seva vida a València, Marí, Navarro i Vte. Camps de l'Ateneu perquè a partir d'aquí, atès que tots eren jugadors aficionats, hi va haver incorporacions alternatives de jugadors del Gambito a l'Ateneu i viceversa per jugar els campionats d'Espanya. No obstant això, Ferrandis mai ho va fer. Mai va jugar amb un altre equip que el Gambito. No aconseguiria el Gambito el quart lloc, una altra vegada empatat amb el 3r, fins al 1983 amb la participació de nou de Ferrandis: Eslon, Marí, Ferrandis, Navarro, Jmª Macián i un joveníssim Miguel Uris. Perquè comprenguem la magnitud d'aquesta falca, el campió, VULCA, tenia dos GM, Orestes i Bellón, i dos MI, Martín i Medina. Gambito va quedar davant de l'UGA de Barcelona amb Pomar de 3r. Què va ser d'aquella partida, Pomar-Ferrandis? Al 3er classificat Barcinona se li va guanyar el partit. D'aquest campionat és la partida que reproduïu entre el tercer tauler de Sant Sebastià, Sesma Rubio, i el nostre Ferrandis amb blancs:
1. d4 d5 2. Nf3 Nf6 3. c4 e6 4. Nc3 Be7 5. Bg5 OO 6. e3 h6 7. Bh4 b6 8. cd5 Nd5 9. Be7 Qe7 10. Nd5 ed5 11. Rc1 Be6 12. OO Nd3 5. Re13 c7 14. Bb1 b4 15. e1 Qb5 16. ed4 Bd4 17. Ne5 Nf5 18. Qc5 Rfe6 19. Re2 g8 20. a3 Qd6 21. Rce3 Kg6 22. Qd1 Nd. 7. de23 Red2 7. Rh24 Kh4 8. Qf25 Be5 5. Rg26 Rab5 8. h27 h3 7. Qg28 Qh4 6. Qf29 Re3 8. Rg30 Rb4 5. f31 Rb5 6. f32 Bc6 8. Bg33
Hi va haver més participacions i al menys una altra vegada Gambito va quedar habitació, fins que el 1990 tot canvia i per jugar el campionat d'Espanya ja no és necessari classificar-se com a campió provincial, jugar eliminatòries i la final. Des d'aquella data aquest és un torneig open multitudinari sense més mèrit que pagar la inscripció. Té les seves pròpies categories i la procedència de clubs i jugadors és completament anecdòtica. Quant malament fa als escacs federatius convertir els campionats en esdeveniments amb objectius recaptatoris!
El Gambito, que va començar anomenant-se Penya escaquista Gambito es fon el 12 d'octubre de 1944. Rafa Marí, Ferrandis i Federico Tatay. L'últim ja no hi és, però avui és una sort comptar amb els altres dos en aquest esdeveniment i molts dels quals amb entusiasme i esforç han format part d'aquesta il·lusió esportiva. Per la nostra edat, el reduït nom de supervivents, 75 anys després de la seva fundació, el Gambito es va fusionar amb el Benimaclet. Així, avui la semilla d'aquell esforç continua donant fruit. El dissabte passat un xiquet de 13 anys, Ivan, amb la bandera del Gambito, li va fer taulers a Miguel Rivera de l'Ateneu, l'últim jugador en actiu d'aquelles llegendes de la nostra edat. Res no és igual amb el pas del temps. El Gambito que va conèixer València s'ha empeltat en un arbre nou, però el vell encara es manté alçat perquè encara queda Ferrandis, Marí i altres que van formar aquelles mítiques alineacions, encara que ja no estiguin en actiu.
L'última etapa com a jugador d'escacs, Ferrandis, la va lliurar als escacs postals on va aconseguir grans èxits. Va arribar a ser Mestre. Ferrandis acudia regularment, cada tarda, a prendre cafè a la seu del Gambito, llavors al carrer Luis Santángel. Jugava escacs postals que es realitzava enviant les jugades per correu ordinari. Ens posava a la posició d'alguna de les seves partides posicions en un tauler i acceptava les suggeriments de tots. Els estudiava amb molta atenció. No hi havia Internet, ni mòduls ni ordinadors. Tots participàvem com si es tractés del problema del dia. És feia rotlle al seu voltant. No segueixes besuc! Et deia si el teu suggeriment era un disbarat. Marí participava poc, però sempre encertat, no tant Juan Anguix, que es lliurava del besuc per poc. El millor era Miguel Uris, anticipant l'enorme talent de problemista que atresora, reconegut avui mundialment.
FERRANDIS… és un jugador que sempre ha comptat amb el respecte del món dels escacs, com a empresari ha estat un home d'èxit, bon pare i ciutadà exemplar. Feroç defensor dels seus i del seu. Incloses les seues partides d'escacs. Excel·lent finalista, aquí tenim als seus 90 anys feliç i admirat per tots.
Sé que a casa, a Sedaví, de jove li cridaven “Pepic”, “papà” els seus fills, Don José a la seva empresa, Sr. Ferrandis al banc i altres llocs, però per nosaltres, els que el coneixem com a jugador d'Escacs, els que formem part de la família dels escacs valencians, els que li tindrem al nostre costat al Gambito, aquells que admirem les seves partides i que el tenim per sempre a la nostra memòria és FERRANDIS.
I a Ferrandis, li respectarem i li voldrem com a algú que forma part dels moments feliços i inoblidables de les nostres vinyes.
Ha estat un honor, en aquest homenatge, explicar-te el que he trobat de la teva huella al món dels escacs. És una sola gota a l'oceà de vivències i de moments que formen la maravillosa història escaquista de la teva vida.
José Carlos Morenilla.
Nota:
Eren presents, el president de la FECV, senyor Cuevas, el director esportiu Sr. Barona, el president de CA Basili, Basilo López, el president del CA Ateneu, Vte. Campos, el president al moment de la fusió amb el Benimaclet, Sebastià Pérez, els fills, la seva dona i la resta de la família de l'homenatjat, el director del programa de ràdio Negres o Blanques, Rafa Roca, i els jugadors històrics del Gambito Rafa Marí, Ramon Navarro, Miquel Uris, Signat Mosso, José Àngel Ferry (Mike), Luis Zaragozá, Rafa Simón, Carlos Carbonell, Paco Palomares, i José Carlos Morenilla. Molts altres, molts, no van poder fer-ho donats les restriccions Covid i l'aforament del local.
Se li va lliurar una placa commemorativa conjunta per la Federació i el Gambito.
A València a 28 de setembre de 2021.»
