Nota de l'organitzador
Va ser un debat amè i erudit sobre el futur dels escacs recordant l'origen valencià dels escacs moderns
La primera celebració del 'Dia dels Escacs a la Comunitat Valenciana' deixarà sens dubte un inoblidable record entre els escaquistes i la societat valenciana, en comptar amb la presència i intervenció de la llegenda dels escacs el Gran Mestre Miguel Illescas.
Aquesta gran festa dels escacs celebrada ahir al Complex Esportiu Cultural Petxina de València, es va iniciar amb la jornada final de les Escoles Municipals d'Escacs, que va reunir més de 400 nens, que van disputar, en un ambient grat, lúdic i festiu, tornejos a les categories sub-8 i sub-12. Tots els participants van rebre trofeus.
La jornada va ser organitzada per la Fundació València Bressol dels Escacs Moderns, amb la col·laboració de l'Ajuntament de València i la FDM, la Generalitat Valenciana i la Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana; amb assistència de Basilio López president de la Fundació València Bressol dels Escacs i de Emilio González, president de la Junta Gestora de la Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana.
L´acte central, amb un convidat molt especial, el GM Miguel Illescas, 8 vegades campió d'Espanya i director de la revista Peó de Rei, amb notable assistència de públic, va ser una xerrada de la qual destaquem el difícil equilibri entre amenitat i erudició, i en què es va recordar l'origen valencià dels escacs, la pràctica del joc-ciència en plena era tecnològica dels escacs, recorrent algunes importants propostes sorgides en els últims anys, que en cap cas, com es va assenyalar, anys de fecunda història, que es va iniciar a València el 1475.
El col·loqui va ser introduït per Maria Àngels Vidal, directora gerent de la FDM de València, que va recordar la importància de l'efemèride, les principals fites del 550è aniversari de l'origen valencià dels escacs moderns i, especialment, el privilegi de poder compartir-ho tot amb algú com Miguel Illescas. La xerrada, mà a mà entre Miguel Illescas i l'especialista en Història dels Escacs, José A. Garzón, va començar amb un visionat del documental València, Bressol dels Escacs Modern, rendint Garzón a continuació un tribut en memòria del Dr. Thomas Thomsen (1934-2026), personalitat irrepetible del món del col·leccionisme i la història dels escacs, mort recentment i que va estar present a les dues reunions internacionals d'experts celebrades a València el 2019 i 2025.
Illescas i Garzón van recórrer la normativa moderna dels escacs introduïda al poema Scachs d´amor (València, c.1475) i la difusió internacional de les mateixes a través del mític incunable de Francesch Vicent, imprès a València el 15 de maig de 1495, que és la data que es recorda el dia dels escacs.
Tot i que els nous escacs gravita essencialment en la incorporació del moviment modern de la Dama, Illescas va destacar també el sorprenent equilibri entre el cavall i el nou alfil, que va atorgar una riquesa estratègica sense precedents. Garzón va explicar esbossos de la reforma valenciana que un dia es van practicar i van ser descartats, però d'indubtable valor històric: posicions inicials amb la trucada Dama cavallota, amb dues Dames del mateix color, i una innovadora proposta de fer dos trocs en la posició inicial, un clar antecedent dels escacs aleatoris de Bobby Fischer. Aquestes propostes s'han preservat als manuscrits de Perusa i Cesena, molt probablement obres del mateix Vicent en la seva etapa italiana.
Illescas va parlar del renaixement dels escacs als nostres dies, el seu apogeu global per la seva pràctica en línia, l'impacte de la tecnologia en la preparació de les partides en els jugadors d'elit, que ha forçat a memoritzar línies fins a la jugada 30 o fins i tot més.
El diàleg, amb gran interacció del públic assistent, va abordar també el possible esgotament dels escacs clàssics a la praxi magistral, que d'alguna manera ha legitimat noves propostes, la recerca de nous horitzons com el Fischer Random Chess (960), el Total Chess, propugnat per Magnus Carlsen, o dues propostes molt interessants, promogudes precisament pels integrants de la taula: Els Escacs del Virrei (Garzón) i el DragonChess (Illescas), les regles i raó de ser de les quals van ser explicades amb diversos exemples.
La conclusió final no ofereix gaires dubtes: el llegat valencià és viu, vigent. Avui, 550 anys després, el món continua jugant sota les regles que es van escriure a València. Sens dubte una jornada inoblidable, amb un ambaixador excepcional dels escacs, dels seus valors i la seva imbricació a la societat, com és Miguel Illescas.
