José Ferrandis Pérez (1925-2023), campió de València d'escacs el 1960 i Mestre per correu. Figura destacada durant dècades al Club Gambito, era un empresari d'èxit al sector del moble.
JC MORENILLA-RAFA MARÍ. El passat 22 d'agost va morir José Ferrandis Pérez (1925-2023), a prop ja de complir els 98 anys. Era un gran jugador d'escacs i una persona acollidora i alhora ferma en els seus criteris. Un home fort, sòlid i fiable. No li agradaven les mentides ni els embolics. Casat des de 1955 amb Paquita Baixauli Muñoz, van formar amb els seus tres fills (Andrés, Francisca i Josep Joaquín), una de les famílies més conegudes i volgudes de Sedaví. A la seva faceta professional li va acompanyar l'èxit amb la seva empresa 'Moble Auxiliar José Ferrandis', amb seu a Albal.
Campió de València d'escacs el 1960, va formar part de l'equip Gambito des de 1969. un dels més potents d'Espanya aconseguint la quarta posició nacional en tres ocasions, amb la decisiva aportació de Ferrandis i altres jugadors com Jaan Eslon, Rafa Marí i Ramon Navarro. El 1944, Ferrandis va guanyar una de les semifinals del campionat d'Espanya individual d'escacs, però no va poder disputar aquella final del campionat d'Espanya per les seves obligacions professionals. Perquè, encara que va ser un jugador d'escacs de molt de talent, els seus èxits esportius sempre van estar supeditats a les seves responsabilitats com a empresari.
El 28 de setembre de 2022 -dia en què va fer 96 anys-, el Gambito i la Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana li van tributar a Ferrandis un càlid homenatge, celebrat al Casino de Sedaví, amb la entrega d'una placa commemorativa per la seva trajectòria.
Ferrandis, encara que jugador d'estil posicional, mai deixava de guanyar una partida on tingués la més mínima avantatge. Va ser un especialista als finals de torre. Als escacs postals, modalitat desapareguda amb l'aparició d'Internet i els mòduls informàtics, va arribar a ser un dels Mestres de caràcter internacional més respectats. Acudia al Gambito a estudiar les seves partides per correu i si algun tafaner li proposava una mala jugada, li etzibava amb afecte i humor: “Vostè és un petó.”
Home perseverant i perfeccionista, es va conduir a la vida com als escacs, de manera responsable i previsora. Retirat ja de tot, s'enorgullia, més que dels seus èxits esportius que valorava moltíssim, d'haver col·laborat decisivament en el benestar humà i material de casa seva i de la seva família.
